- Entrevista ÀMBIT SOCIAL -

En aquest àmbit vem entrevistar a un pedagog social:

A la seva entrevista ens explica que ha realitzat cursos com: musico-teràpia, mediació, educació i cura a persones amb disminució, animació a l’esport adaptat, curs de treballador familiar, curs de repercussions de l’atur a les persones i intervenció educativa i gestió de conflictes amb infants adolescents.

A més a més, ens explica que ha va assistir a un seminari sobre la maternitat realitzat a Barcelona per Laura Guzman.

Per altra banda, ha fet un mòdul de formació en mediació i RAC.

Aquest home treballa com a pedagog social des de fa 19 anys i ens explica una mica els llocs on ha treballat:

1. Educador a una llar residencia amb un ràtio de dos educadors per a sis usuaris amb plurideficiències congènites. On la seva feina era velar per a que els usuaris tinguessin una vida lo més normalitzada possible, dintre de les seves limitacions.

2. Educador a una comunitat de rehabilitació de toxicòmans amb un ràtio de quinze usuaris per dos educadors i un psicòleg. On la seva feina era dinamitzar les activitats internes, reunió de grups i prevenció de recaigudes.

3. Educador a un C.R.A.E (Centre Residencial d'Acció Educativa) amb una població adolescent. Concertat amb D.G.A.I.A (Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència) de vuit places, i amb un ràtio de dos menors per un educador. Aquí s’encarregava de fer el seguiment dels casos als àmbits, escolars, familiar, mèdic…etc. Conjuntament amb l’E.A.I.A, ( Equip d’Atenció a l’Infància i l’Adolescència), de referència dels menors.

4. Centre vertical i mixt amb 42 places dividides en vuit llars residències. On realitzava tasques de supervisió y reforçament conjuntament amb l'equip tècnic a la població adolescent i els seus educadors referents.

5. Treballador Familiar. On realitzava funcions de Treballador Familiar, seguiment dels casos suport conjuntament amb la Treballadora Social de referència i amb una població de salut mental, familiars i persones majors.

6. Realització d’un projecte de Mediació donant formació sobre mediació i habilitats de comunicació als experts docents dels diferents dispositius de las Escoles tallers, fusteria, ferreria, electricitat…etc.

7. Residència materno-infantil amb una població de joves menors de 18 anys i els seus fills. On feia el seguiment, acompanyament i valoració de la viabilitat de la seva maternitat.

8. Residencia de dones víctimes de violència de genero amb un ràtio de 8 dones i els seus fills corresponents i dos educadors. On realitzava el seguiment dels casos i acompanyava a les dones a la construcció i reconstrucció de la seva història de violència i de la seva integració.
9. Ha donat formació sobre la comunicació en un curs gestionat per l’oficina de treball amb una ràtio de 15 usuaris i un professor. Amb una població de dones a l’atur majors de 45 anys.

Durant l’entrevista ens explica que se sent realitzat amb les seves experiències professionals i que la carrera li va semblar molt gratificant i enriquidora. Encara que, assenyala que els aprenentatges es realitzen sobre l’experiència. Al llarg de la seva història laboral ha pogut constatar que el fet de tenir estudis es important, però es més important poder tenir competències per saber posar en pràctica els aprenentatges.

A més a més, al preguntar-li que havia aprés fent les pràctiques, la seva resposta va ser: tot!

Actualment, treballa en una residència per a disminuïts on no s’imaginava que estaria mai i on ha descobert que li encanta. Se sent realitzat amb la seva feina i li agrada.

Comenta que fa uns anys li agradava per els valors morals i inclús perquè li ajudava a construir la seva història, però que tal i com funciona avui tot, pels diners. Sovint es va trobant amb persones que estan dintre d’aquest àmbit laboral i expliquen que estan a la feina que estan perquè no van tenir la suficient nota per accedir a la carrera que li agradava; o perquè veritablement el seu objectiu no es el d’acompanyar a les persones dintre dels seus processos de vida, sinó poder fer oposicions i entrar a treballar com a funcionaris per tenir un bon cotxe, una casa, etc. Això implica que els usuaris que es troba son persones o famílies que dintre d’un sistema o societat competitiva com el que viu, presenten diferents crisis, les quals tenen que ser ajudades per persones igual de competitives i que entenguin igual el sistema.

A la pregunta de si la pedagogia social crema com diuen, ell va respondre que afronta les situacions dels usuaris tenint les coses molt clares i separant el mon laboral del personal, fent el seu treball i sabent on estan els seus límits i les seves competències com a professional, ja que, es un treball com qualsevol altre.

Comenta que els usuaris son persones amb vida pròpia i, per tant, no pertanyen a la seva vida, es un exercici de respecte i, a la vegada, de reconeixement.

I ens explica una història:

En un poble qualsevol o ciutat un dia un gos va ser atropellat. El pobre animal que tirat a la vorera. Dos amics que passen per allà caminant i que no han arribat a presenciar l’accident, veuen al gos ferit i amb angustia. Un dels amics s’apropa a l’animal i tracta d’aixecar-lo per portar-lo al veterinari. Al intentar passar una mà sota el seu cos, el gos el rebutja i li ensenya les dents.

Quant el noi ho torna a intentar, el gos el mossega. El noi el deixa i, mirant-se la ferida, es queixa al seu amic: Gos desgraciat! El vull ajudar i a sobre em mossega. L’amic el calma: No t’enfadis –li diu- mentre intenta netejar-li la petita ferida amb el seu mocador. No ha intentat mossegar-te per malicia ni per falta de gratitud. Mossega perquè està ferit.

Per acabar, ens dona consells com: saber escoltar, tenir capacitat empàtica, respecte, i lo que més, saber on estan les nostres competències i quins son els nostres límits com a persones per tal de poder fer la nostre feina i no emportar-nos-les a casa.