martes, 28 de abril de 2009

- Riscos Laborals DURANT Taula Rodona (Sara Millán) -

Aquesta convidada és una alumna de pràctiques dedicada a centre de treball en Riscos laborals. A la seva exposició ens va explicar que avui en dia treballa en una oficina d' un Banc i amb el temps, pretén entrar al departament de Recursos humans.

De la seva explosió ens agradaria destacar l’afirmació de la gran demanda de pedagogs/es a l’àmbit empresarial.

A nivell de grup ens agradaria donar la nostre opinió:
Aquest àmbit no és un dels més atractius per a nosaltres, ja que ningú de nosaltres pretén dedicar-s’hi a ell.

Aquesta falta de motivació per aquest àmbit, va provocar-nos un cansanci d’aquesta exposició, però tot i així, estem agraïts de la col•laboració i de l’aportació que ens van oferir, ja que hem de tenir diferents punts de vista.

- Consum Responsable -



"Más de 100.000 alumnos aprenden sus derechos como consumidores.

La presidenta regional, Esperanza Aguirre, ha visitado el colegio público de Educación Infantil y Primaria 'Infanta Leonor' para ver una muestra de los Talleres Escolares de Consumo que se imparten en los centros para promover, con una metodología participativa, el conocimiento de los derechos del consumidor y la adquisición de hábitos responsables frente al consumo"

Podeu llegir la noticia sencera a:
http://www.lectoresonline.com/index.php?option=com_news_portal&task=section&controller=section&id=5&Itemid=258

Sembla que poc a poc hi ha petits canvis en llocs concrets, casos esporàdics on s’aplica una metodologia diferent per ensenyar i amb un temari adaptat a la realitat social. Segur que els hi servirà molt més que memoritzar fórmules.
Crec que si tenen alguna cosa en comú tots aquests nens, independentment de la carrera que estudiïn, on visquin o en el que treballin, és que tots son i seran consumidors durant tota la vida. Podríem qüestionar-nos si la formació que reben és objectiva, o preguntar-nos sobre qui ha dissenyat el que se’ls hi ensenyarà, o si hi ha interessos dels que fan els tallers, etc. però el que jo no dubto és que la idea és molt bona, tot i que la seva aplicació pot generar queixes. Suposo que a cap explotador capitalista li farà gràcia que ensenyin als nens a valorar el que compren, d' on ve, com s’ha fet, qui l’ha fet, etc., ni als estafadors que ens venen productes defectuosos, que ens duraran quatre dies, tampoc els hi farà gràcia que els futurs adults aprenguin a saber queixar-se o protegir-se.
I que no ens enredin!

També els hi ensenyen a consumir amb moderació. El que m'ha fet "gràcia" és que, per una altra banda, alguns economistes diuen que hem de consumir per a sortir de la crisi, que hem de fer circular els diners per a reactivar l'economia... a gastar! Teoria Keynesiana li diuen... ¿Què fem?

- Infraestructures -



"Subvención a las diputaciones provinciales para obras de conservación y mejora de sus centros rurales de Educación Infantil y Primaria.

El Consejo de Gobierno ha aprobado 1.200.000 euros en subvenciones a las diputaciones de Ávila, Burgos, León, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria, Valladolid y Zamora para la financiación de obras de reparación, conservación y mejora de los centros de Educación Infantil y Primaria ubicados en municipios de su zona rural.

En la Comunidad existen numerosos municipios en el medio rural en los que se ubican centros de educación infantil y primaria con un pequeño número de unidades escolares, situados en edificios que requieren numerosas obras de reparación, mantenimiento y conservación, así como pequeñas reformas y mejoras. Los ayuntamientos titulares de estos centros, dadas sus dificultades presupuestarias, no pueden abordar su cuidado de forma autónoma con la agilidad que demanda la comunidad educativa(...)"

http://www.lectoresonline.com/index.php?option=com_content&task=view&id=675&Itemid=62 (per llegir-la sencera)

Fa unes setmanes varem veure el reportatge de 30 minuts: "Visc a les cases barates" . Hi apareix una escola del barri que està fatal: el sostre cau a trossos, hi ha cables al descobert per tot arreu, els serveis fan llàstima, etc. però ningú fa res. ¿Què passa? ¿El Consell de Govern pot aprovar unes subvencions per a escoles rurals espanyoles però la Generalitat de Catalunya no es digna a donar ni una mínima ajuda a centres com els del barri del Bon pastor? I no és lúnic.
Actualment, la majoria d' escoles que es troben en mal estar dintre de Catalunya són escoles de la perifèria, de barris marginals o amb una majoria d’ escolaritzats provinent d’altres països o pertanyents a altres ètnies. Clar ¿a qui l’importa l’educació o els centres educatius de nens no catalans, o no espanyols? Portem uns anys donant voltes a la LOGSE (ara LOU) i protestant per unes reformes que no ens afavoreixen, Portem queixant-nos de l’ EEES (alies Bolonya) i criticant molts dels canvis educatius que, sovint ens venen imposats, però jo considero que abans de tot això s’han d’arreglar moltes coses, i justament l’ infraestructura creiem que és un dels punts bàsics per a una remodelació educativa com les que anem patint. És molt trist que parlem de l’elitisme de l’educació, o de la “privatització” de la Universitat, i que no protestem per desigualtats com aquesta.
La Constitució Espanyola, a l’article 27, parla de l’educació, però en cap punt es parla de que sigui digna (com diu a l’article de la vivenda, allò de “todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada.”), així que haurem de pensar que no cal estudiar en un centre digne, solament tenir 1 professor i 4 murs que ens tanquin, ¿oi?

jueves, 16 de abril de 2009

- ESCALAE, DURANT la taula rodona (Glòria Santaeulàlia) -


Escalae, es un sistema de Qualitat educativa que s’aplica a centres educatius des d’educació infantil fins a la formació universitària; està format per un conjunt d’eines i processos que permeten fer un diagnòstic i un reconeixement per tal de millorar i arribar a donar certificacions a aquells centres que ho mereixen.


En aquest procés la Glòria Santaeulària s’encarrega de fer un seguiment i coordinar diferents projectes, es comunica amb els responsables dels diferents centres, analitza les dades obtingudes i redacta diferents propostes, eines i materials per tal d’ajudar-los a millorar aquells aspectes en els que estan més fluixos i per últim els fa una petita formació sobre els procediments a seguir per dur a terme les eines necessàries per la millora.


Per dur a terme aquesta feina la Glòria treballa amb un equip de 6 persones (5 pedagogs i una psicòloga) i es relaciona amb diferents professionals d’educació infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, de centres públics i privats.


Per aconseguir ser on es, li han estat necessàries unes formacions a més enllà de les pròpiament acadèmiques, com ara, estratègies de comunicació oral, coneixement del sistema educatiu (un mínim de legislació, organització escolar, etc.), recursos humans i formació a les organitzacions, principis psicopedagògics i teories de l’aprenentatge i assessorament pedagògic.


Amés ha hagut d’utilitzar diferents recursos per tal de fer la seva feina ben feta; entre d’atres: treballar en equip, gestió i coordinació de projectes, coneixements bàsics sobre educació (Saber com una persona aprèn, fonamentació pedagògica, Teories de l’aprenentatge), Ser resolutius, crítics i reflexius sobre la funció pedagògica i estar constantment al dia en la actualitat de la realitat educativa.


jueves, 9 de abril de 2009

- Riscos Laborals ABANS taula rodona (Sara Millán) -



¿QUÉ ES LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES?.
OBJETIVOS Y DEFINICIONES.


Se entiende por PREVENCIÓN (Art. 4.1 LPRL): El conjunto de actividades o medidas adoptadas o previstas en todas las fases de actividad de la empresa con el fin de evitar o disminuir los riesgos derivados del trabajo.

Objetivos de la prevención

1.- Evitar los riesgos en el trabajo.
2.- Evaluar los riesgos que no se puedan evitar.
3.- Combatir los riesgos en su origen.
4.- Adaptar el trabajo a la persona, en particular en lo que respecta a la concepción de los puestos de trabajo, así como a la elección de los
equipos y los métodos de trabajo y de producción, con miras, en particular, a atenuar el trabajo monótono y repetitivo y a reducir los efectos
del mismo en la salud.
5.- Tener en cuenta la evolución de la técnica para hacer lugares y puestos de trabajo más seguros y mejor adaptados al trabajador.
6.-Sustituir los elementos peligrosos por aquellos que entrañen poco o ningún peligro.
7.- Planificar las actividades preventivas en la empresa.
8.- Adoptar medidas de protección tendentes a anteponer la protección colectiva de los trabajadores a la individua l.
9.-Dar las instrucciones debidas a los trabajadores en esta materia.

- Empresa de Formació, sistema ESCALAE, ABANS taula rodona (Glòria Santaeulàlia) -



¿ Qué es ESCALAE?

ESCALAE es un Sistema que permite diagnosticar, mejorar de manera continua y certificar la calidad pedagógica de los procesos de enseñanza y de aprendizaje en una organización educativa, partiendo de los referentes y finalidades educativas de la propia institución, en combinación con una serie de criterios de calidad contrastados y fundamentados en el conocimiento científico de que disponemos sobre el ámbito pedagógico y organizativo.

El Sistema ESCALAE pertenece al Instituto de Recursos e Investigación para la Formación IRIF, con más de 30 años de experiencia. A través de su área de ediciones, la Editorial GRAO, cuenta con 20.000 suscriptores en Iberoamérica en 12 revistas especializadas en el ámbito educativo, 120.000 experiencias de buenas prácticas educativas publicadas, además de editar más de 60 libros al año dedicados a temas educativos y realizar numerosas colaboraciones en proyectos de carácter educativo y pedagógico para ministerios de educación en España, Argentina, Brasil, El Salvador, México, Perú, Uruguay, Bolivia y Guatemala.


¿Por qué Escalae?

En el ámbito de la educación y la formación, los maestros, profesores, formadores, catedráticos, docentes, directores, estudiantes, padres de familia, responsables de empresas y otros agentes educativos nos hacemos cada vez con más frecuencia algunas preguntas relacionadas con la práctica educativa, en una sociedad que nos demanda responderlas de manera seria y contundente:
• ¿Es correcta la forma en la que enseñamos dentro de la clase?
• ¿Es posible acabar definitivamente con la deserción y el fracaso escolar por motivos académicos?
• ¿Es posible resolver los problemas de convivencia a través de la forma en la que enseñamos dentro de las clases?
• ¿Es posible garantizar que podamos atender en clase a los que aprenden con mayor facilidad atendiendo al mismo tiempo a los que tienen más dificultades?
• ¿Es posible lograr que todos los profesores de una institución educativa compartan unos mismos criterios sobre cómo enseñar? ¿Qué criterios pueden ser éstos?
• ¿Es posible hacer que toda la organización de la institución educativa se enfoque en apoyar y reforzar el proceso de enseñanza y el proceso de aprendizaje?
• ¿Es posible garantizar que todos los estudiantes acaben siendo competentes en aquellos conocimientos, habilidades y actitudes que nos hemos propuesto que aprendan desde que comienzan su formación?
• ¿Es posible garantizar que los compromisos asumidos por la institución educativa en sus documentos públicos y prospectos de sus programas, se cumplan en las aulas?
¿Qué ofrece a las organizaciones educativas?
• El Sistema ESCALAE es único y valioso para los docentes y responsables de las instituciones educativas porque ofrece criterios contrastados de calidad sobre los procesos de enseñanza-aprendizaje.
• Además, su implementación permite que los profesores se comporten como investigadores de la práctica educativa y trabajen en comunidades profesionales para evaluar e implementar mejoras en su quehacer docente.
• El Sistema ESCALAE también permite que los responsables del centro puedan realizar una gestión eficiente de los problemas reales del aula y percibir claramente su relación con los problemas de la organización y el desarrollo de sus docentes.
• Con el Sistema ESCALAE se consiguen reducciones drásticas en la burocracia y por consiguiente, un aumento en la calidad del tiempo invertido en la reflexión compartida de los docentes, así como en la implementación de las mejoras en las aulas.

- Casa d'Oficis d'Hospitalet del Llobregat ABANS taula rodona (Guillem Viladot) -

Guillem Viladot

Doctor en Pedagogia, ha estat professor del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona i del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat de Barcelona.


Ha desenvolupat la seva activitat professional com a formador, tècnic superior, gestor i director de formació em organitzacions d'amplitud municipal, autonòmica, estatal i internacional. Paralel.lament ha colaborat amb les Universitat Autónoma i Central de Barcelona en la realització de cursos de postgrau, màster i extensió universitària.


Ha publicat articles i llibres dedicats a la formació d'adults i a la formació continua en contextos laborables. Una de les ocupacions principals en els últims 15 anys ha estat promocionar la projecció professional del pedagog en l'ambit empresarial. (( Esta parte la he encontrado en el blog de unos de clase pero es que en internet no sale mas y me enlazaba google al blog este, no nos lo estamos copiando, sólo para tener información de este hombre, lo demás está todo sacado de google.))


Consultor en Formació i Direcció de la Casa d'Oficis de l'Hospitale del Llobregat.


Les Cases d’ofici s'adrecen a joves menors de 25 anys desocupats, i ofereixen l’aprenentatge pràctic d’una ocupació i l’adquisició d’experiència professional. Es realitzen obres o serveis d’utilitat pública i tenen per objectiu possibilitar els participants la realització d’un treball efectiu que, conjuntament amb la formació professional rebuda al llarg del projecte, que haurà d’estar relacionada directament amb el treball a desenvolupar, millori la seva qualificació professional i afavoreixi la inserció laboral. La durada total del projecte es d’un any, amb un primer període formatiu de 6 mesos (amb beca) i un segon període de treball (amb salari).


Tots els projectes de Casa d’oficis incorporen formació bàsica en informàtica, català, seguretat laboral, sensibilització ambiental i tècniques de recerca de feina.


Casa d'Oficis Renov@ 2


La Casa d’oficis Renov@2 és un projecte de formació–ocupació en l’àmbit de la sostenibilitat, la sensibilització ambiental i les noves tecnologies, en les següents especialitats:

· Instal·lador/a energia solar tèrmica

· Aplicacions informatiques

· Dissenyador/a de web i multimèdia


- Enginyers sense fronteres ABANS la taula rodona (Xavier Alonso) -



Quiénes somos

ISF Cataluña es una asociación de cooperación para el desarrollo multidisciplinar, formada por profesionales, docentes y estudiantes, que trabaja para garantizar el acceso universal a los servicios básicos, acompañando el cambio social y el fortalecimiento de las poblaciones del Sur, respetando siempre las características culturales y técnicas.

Principios

La Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras es aconfesional, independiente respecto a partidos políticos u otras entidades y no tiene ánimo de lucro.
La Asociación entiende la COOPERACIÓN como un intercambio basado en la solidaridad, con el consiguiente beneficio mutuo, y el DESARROLLO como un proceso en evolución, interdependiente y sostenible, que no puede imponer limitaciones a las diferentes culturas y que tiene que contribuir a aumentar la participación ciudadana y el papel de la sociedad civil.

En el Sur, por otro lado, ISF trabaja siempre en colaboración con una contraparte: una organización local sin ánimo de lucro que, juntamente con ISF, diagnostica las necesidades en la zona y la mejor vía para solucionarlas. Las contrapartes también
participan en la organización de cursos en el Norte. Más allá de los proyectos, ISF entiende la relación con las contrapartes como un compromiso común de transformación política y social.

Organización

La Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras es una asociación formada por profesionales, docentes y estudiantes que se organizan en grupos de trabajo. El personal contratado de la Asociación da soporte a los grupos de voluntarios y complementa su tarea.
ISF cuenta con 634 socios, cerca de 80 voluntarios y voluntarias, y 19 contratados (datos de diciembre de 2008).


En ISF, los socios y socias:
-Toman parte de forma activa de la estrategia de la asociación
-Escogen la junta directiva y aprueban su gestión en función de los objetivos fundacionales
-Participan de las actividades de la asociación
-Reciben información y publicaciones periódicas


El órgano principal de la asociación es la asamblea general de socios y socias, que se celebra dos veces al año.
Presentación

La Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras es miembro fundador de Àgora Nord Sud, una entidad de segundo nivel integrada por cinco ONG catalanas: Entrepobles, Medicus Mundi Cataluña, Setem, Veterinaris Sense Fronteres y la Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres, para ser un espacio de encuentro y reflexión.
ISF Cataluña forma parte de la Federación Catalana de ONGD (FCONGD), que tiene la finalidad de conseguir un nuevo tipo de relaciones Norte-Sur y el pleno desarrollo de todos los pueblos y culturas.


Cooperación para el Desarrollo


Las intervenciones de Ingeniería Sin Fronteras en el Sur se centran en el trabajo conjunto con las contrapartes, organizaciones locales sin ánimo de lucro que, juntamente con ISF, diagnostican las necesidades de la zona y la mejor vía para solucionarlas. Estas organizaciones locales son los actores fundamentales en la lucha para reclamar el derecho al acceso universal a los servicios básicos. La realización de proyectos de cooperación conjuntamente con las organizaciones comunitarias garantiza que las infraestructuras y tecnologías que se instalen incidan en la problemática detectada, sean apropiadas y entendidas por los usuarios y, al mismo tiempo, las mismas poblaciones se encarguen de su gestión y mantenimiento.

A raíz del trabajo desarrollado durante 15 años en proyectos de cooperación al desarrollo, ISF detecta la necesidad de dar una visión más integral a través de los programas de desarrollo. Estos programas incluyen un análisis y planificación previa que engloba las necesidades de la zona. Se aborda la problemática con todos sus actores: comunidades, administraciones públicas, ONG, universidades, etc., con la intención de integrarlos en una misma dirección. Este programa de planificación es complementario, en este sentido, al de desarrollo de infraestructuras.
La asociación apuesta por procesos de desarrollo a largo plazo, con actuaciones que aseguren la sostenibilidad. El fortalecimiento de las instituciones y la coordinación entre los diferentes actores es la principal garantía de sostenibilidad de las acciones.

Asimismo, ISF se ocupa de la creación de los entes operadores de los sistemas implementados, partiendo de la organización comunitaria (como en el caso de los Comités de Agua) y fomentando la asociatividad entre sistemas y la colaboración y/o integración en operadores de carácter municipal, con participación de la administración local.

La estrategia de ISF implica el desarrollo de capacidades en temas de acceso a los servicios básicos. ISF promueve el fortalecimiento de la organización comunal de base para la movilización social. En este proceso, las comunidades toman consciencia de sus derechos y deberes.


Áreas

Servicios urbanos y ciudadanía
Agua y Gobernabilidad
Energía sostenible
Asesorias técnicas
Soberanía alimentaria y fortalecimiento de capacidad


Estrategia educativa


Oferta de cursos
Universidad
Formación de profesorado y libros de texto
Tecnología para el Desarrollo humano Investigación, Desarrollo e Innovación.


Qué hacemos


ISF Cataluña tiene 2 ejes de trabajo. Por una parte, en los países del Sur lleva a cabo proyectos de desarrollo y, en el Norte, el Programa de Educación para el Desarrollo, sensibilización e incidencia.


ISF es una ONGD especialista en temas de cooperación de servicios de agua y de alternativas energéticas. La experiencia conseguida y la relación con las contrapartes durante 15 años de trabajo han permitido constatar que garantizar el acceso a servicios básicos como agua y energía contribuye directamente a hacer posible el cambio social y el fortalecimiento de las poblaciones del Sur.


Campañas de Sensibilización e Incidencia



Por otra parte, ISF participa en la definición de las políticas de cooperación en diferentes foros de decisión: planes directores de la cooperación de los gobiernos central y autonómico. Promueve que diferentes agentes sociales se involucren y participen en la toma de decisiones mediante el trabajo en red de ONGD (ISF es miembro de la plataforma Àgora Nord Sud que aglutina a 5 ONG).


Educación para el desarrollo

ISF es, además, una ONG precursora en la promoción de la educación para el desarrollo y concretamente en las escuelas de ingeniería. La Asociación mantiene que es necesaria una comunidad universitaria (profesorado, alumnado, etc.) responsable y formada en áreas como la cooperación, el desarrollo y el papel que juega la tecnología en estos procesos. En las universidades, especialmente en escuelas de ingeniería, ISF lidera experiencias de Educación para el Desarrollo Humano, como másters, postgrados, asignaturas y seminarios que relacionan Ingeniería y cooperación

- Crítica PRIMERA taula rodona -


Abans de res volem dir que la idea de la taula rodona, i el fet de poder parlar amb gent que actualment forma part del món laboral dintre del nostre sector, ens va semblar molt bona. Varem veure que podríem aprofundir una mica més en la informació que teníem dels diferents àmbits, però realment creiem que la informació que varem obtenir, o que varem poder extreure d’aquesta taula rodona, també gràcies a les preguntes que vem poder formular al final, ens va semblar una mica reiterant.


Certament va ser una mena de classe teòrica amb l’afegit de que cada una de les participants ens va comentar com van arribar fins on estan ara, ens van parlar dels seus mèrits acadèmics, de les seves experiències com a estudiants, però no van aprofundir gaire en lo que és el dia a dia de la seva feina. Ens varem quedar, més o menys, igual que estàvem al principi quan ens vem reunir per llegir comunament la informació que havia recollit cada membre del grup, i a demés ens varem enviar per mail tota la informació per poder saber una mica de cada una de les noies de la ponència per estar més preparats, però pensem que no ens va aportar gaire cosa nova.


Nosaltres esperàvem que fossin una mica més objectives i que ens explicarien experiències pròpies diantre de l’àmbit, i sobretot que serien més crítiques. Pensem que a part d’explicar com funciona cadascun d’aquests òrgans, no ens van aportar informació nova sobre la feina que estaven desenvolupant. Des del nostre punt de vista ho van plantejar tot molt maco i relativament fàcil, però pensem que la realitat és molt diferent.


Estem passant una època de crisi econòmica, i diem econòmica perquè les demés crisis socials o morals sempre hi han sigut, així que ens costava creure que el món laboral dintre de l’àmbit educatiu no es veiés afectat per aquest fenomen. Bé, en general al que ens referim es que a part de la part maca de la feina i de les seves brillants carreres, ens hagués agradat saber una mica les carències d’aquests òrgans, les seves opinions crítiques sobre el desenvolupament de la feina, o sobre la forma en la que estava estructurada. De fet, un dels nostres companys va formular una pregunta perquè volia saber precisament la part negativa de la professió, però no es referia solament a la part de “treballar”, sinó de l’estructura en general, però la seva resposta no incloïa parts negatives.


El que està clar és que ens volien donar una imatge perfecta i engrescadora de les feines que, probablement, molts de nosaltres estarem executant d’aquí uns anys, però volíem quelcom una mica més realista, que no solament expliqués les parts bones, sinó la realitat. I dubtem que, gent que ha estat educada per a ser crítica, no hagués pogut demostrar el seu desacord, o descontent, amb quelcom de la seva feina. Està bé que expliquen lo bo per motivar a la gent, però nosaltres el que volíem era informació de la realitat, amb els seus pros i els seus contres.


Amb aquesta reflexió no volem dir que ens desagradés la taula rodona, ni molt menys, ja que varem tenir la oportunitat de resoldre tots els dubtes que se’ns van plantejar mentre recopilàvem informació, però potser ens va faltar conèixer un altre aspecte que no fos tant teòric, sinó més personal, crític i humà.


- CRP DURANT taula rodona (Mercè Manso) -

- CRP ABANS de la taula rodona -

Els centres de recursos pedagògics són serveis educatius creats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per a donar suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat.

Els centres de recursos pedagògics actuen territorialment, el seu àmbit d’actuació és local, subcomarcal o comarcal.

Actualment hi ha 74 CRP i 5 extensions de CRP que cobreixen tot l’àmbit territorial propi del Departament d’Ensenyament.

Els centres de recursos pedagògics estan integrats per 215 funcionaris docents dels cossos de mestres i professors d'ensenyament secundari, coneixedors de la realitat educativa, amb capacitat per establir una bona comunicació amb el professorat i dinamitzar els centres docents de la seva zona.

Les seves funcions estàn regulades pel Decret 155/1994, de 28 de juny i són:

-Oferta de recursos, d'infraestructura i de serveis als centres docents, als mestres i als professors per tal que disposin de materials específics de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d'utilització.

-Catalogació dels recursos educatius del medi local i comarcal i elaboració de pautes i informacions complementàries per facilitar-ne l'ús del professorat.
Suport a les activitats docents i a l'intercanvi d'experiències educatives, per tal de fomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent.

-Coordinació i organització de l'execució i del seguiment de les activitats de formació permanent i col·laboració en la detecció de les necessitats de formació i en l'elaboració de propostes per satisfer-les.

Altres funcions que els atribueixi el Departament d'Ensenyament.

El CRP de Badalona específicament, es qui s’encarrega de tota la xarxa de CRP’S de Catalunya.

Dintre del CRP de Badalona podem trobar recursos de dos tipus:
- Maletes Pedagògiques
- Recursos Digitals :
- Geologia Urbana de Badalona
- Calendari escolar de Badalona
- Monogràfics del CRP
- Imatges
- Els fanalets del rei
- La crema dels dimonis
- Entenem el nostres alumnes.

jueves, 2 de abril de 2009

- Cicle Formatiu DURANT TAULA RODONA (Laura Díaz) -


Segons la pedagoga Laura Díaz, com a resum d’estudiant va comentar que la perseverància i la dedicació són factors importants per tal d’arribar allà on ens proposem.
Desprès d’explicar el seu recorregut i donar molta énfasis en l’experiència en un voluntariat realitzat va comentar que l’ensenyament i aprenentatge constant que rep donant classes en adolescents es enriquidora i l’omple com docent.
Les funcions docents que va esmentar van ser el desenvolupament i elaboració de la programació anual pactada, la planificació de sessions, la gestió de recursos didàctics i el desenvolupament de la avaluació.

Va destacar com a competències importants el treball en equip, la recerca d’informació, la formació continuada, les necessitats individuals, l’elaboració de materials/recursos pedagògics i les solucions i mesures de decisions.

Tants les funcions docents com les competències estan relacionades en la mesura que necessitem que aquests funcions han de portar-se a terme de forma estricta i rigurosa per tal de poder aconseguir aquelles metes que ens proposem.
Tenir coneixements previs de arribar a fer planificacions, gestions de recursos,..etc Ens ajudarà en el nostre àmbit de treball per tal de poder ser més eficaços i poder completar la feina tal i com desitgem que es realitzi.

Valoració- Opinió Personal
Des de el nostre punt de vista crec que va ser una xerrada global molt interessant e importantíssima pels alumnes, ja que ens van ensenyar diferents camps de treball que podíem abarcar, van mostrar diferents tècniques, recursos, camis,..per poder arribar allà on ens vulguem proposar.
Però de forma més negativa hauríem de destacar que la intervenció de la pedagoga Laura Díaz va ser, sempre repetint des de la nostra visió, molt planera, més experiència personal que no pas realització de la seva tasca. Per tant, destaquem que la seva exposició va ser molt correcta però no pas enriquidora tant com ho van fer les es ponents.

miércoles, 1 de abril de 2009

- Cicles Formatius ABANS TAULA RODONA: Laura Díaz -


Formació professional

Per formació professional s’entenen tots aquells estudis i aprenentatges que porten cap a la inserció, reinserció i actualització laboral, amb l’objectiu d’augmentar y adequar el coneixement i les habilitats dels actuals i els futurs treballadors al llarg de tota la vida.


Tipus de formació professional


Formació professional especifica (cicle formatiu): destinada, en principi, al col·lectiu d’alumnes del sistema escolar que decideixen encaminar els seus passos cap un món laboral, amb l’objectiu de la inserció laboral.

Formació professional ocupacional :destinada al col·lectiu que en aquell moment es troba sense feina, amb l’objectiu de la reinserció laboral.

Formació professional continua: destinada al col·lectiu de treballadors en actiu , amb l’objectiu d’adquirir millors competències.


Formació professional especifica (cicle formatiu)

Els cicles formatius comprenen el conjunt d’ensenyaments que, dintre del sistema educatiu, capaciten per dur a terme una feina qualificada de les diferents professions. A l’actualitat està compost de 142 títols oficials.

La seva finalitat, en l’àmbit educatiu, es la de preparar als alumnes per l’activitat en un camp professional, proporcionant una formació polivalent que els hi permeti adaptar-se a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de la seva vida. A més, de comprendre la organització y característiques del sector corresponent, així com els mecanismes d’inserció laboral. Y per últim, adquirir una identitat i una maduresa professional motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions als camvis de les qualificacions.


Que faciliten els cicles formatius ?

La incorporació de joves a la vida activa, contribuirà a la formació permanent dels ciutadans i atendrà les demandes de qualificació del sistema educatiu.


Ensenyaments que formen els cicles formatius

De grau superior

· Activitats Agràries

· Activitats marítimes – pesqueres

· Administració

· Activitats físiques i esportives

· Arts Gràfiques

· Comerç i màrqueting

· Comunicació, Imatge i so

· Edificació i obra civil

· Electricitat i electrònica

· Fabricació mecànica

· Hosteleria i turisme

· Imatge personal

· Industries alimentaries

· Informàtica

· Fusta i mobles

· Manteniment de vehicles autopropulsats

· Manteniment i serveis de producció

· Química

· Sanitat

· Serveis socioculturals i a la comunitat

· Textil , confecció i pell

· Vidre i ceràmica

De grau mitjà

· Activitats agràries

· Activitats físiques i esportives

· Activitats marítim- pesqueres

· Administració

· Arts Gràfiques

· Comerç i màrqueting

· Comunicació, Imatge i so

· Edificació i obra civil

· Electricitat i electrònica

· Fabricació mecànica

· Hosteleria i turisme

· Imatge personal

· Industries alimentaries

· Informàtica

· Fusta i mobles

· Manteniment de vehicles autopropulsats

· Manteniment i serveis de producció

· Química

· Sanitat

· Serveis socioculturals i a la comunitat

· Textil , confecció i pell

· Vidre i ceràmica


Qui pot cursar un cicle formatiu ?

Qui tingui qualsevol de les següents titulacions o estudis:

- Graduat en Educació Secundaria Obligatòria

- Tècnic Auxiliar

- Tècnic

- Haver superat el segon curs de Batxillerat

- Haver superat altres estudis declarats equivalents a efectes acadèmics amb algun dels anteriors.


Quina titulació sobte als cicle formatius ?

Els alumnes que superen el CFGM o CFGS obtenen, respectivament el titol de tècnic i tècnic superior.


Quina duració poden tenir els cicles?:

Formació professional a Espanya

A Espanya la formació professional depèn de les comunitats Autònomes. L’accés a la formació professional especifica (cicle formatiu) es divideix en dos graus, ambs uns requisits per accedir diferents:

- CFGM: es pot accedir desprès d’haver obtingut el títol de la ESO o be fent una prova especifica d’accés a grau mitjà perla qual es necessari tenir 17 anys.

- GFGS: es pot accedir desprès d’obtenir el títol de batxillerat o bé, fent la prova especifica d’accés a grau superior per la que es necessari tenir 19 anys, o be 18 i haver fet un grau mitjà corresponent a la mateixa família professional.

En ambdós casos la edat s’ha de tenir al finalitzar l’any natural.

Existeixen 4 famílies professionals:

- Administració

- Sanitat

- Electricitat i electrònica

- Informàtica

Els cicles formatius contenen en el seu currículum diversos mòduls professionals (assignatures) de caràcter teorico-practic i es complementa amb el mòdul professional de formació en centres de treball (pràctiques a una empresa)

Desprès d’haver acabat un CFGS es pot accedir a algunes diplomatura i llicenciatures universitàries compatibles amb la temàtica estudiada durant el cicle, i en algunes universitats es pot convalidar el títol i obtenir crèdits universitaris.