Diuen que “a la tercera va la vencida” aquesta tercera i ultima taula rodona que ens parlaria de l’àmbit sociocultural ens ha deixat amb un molt bo sabor de boca Els ponent a comparació de les altres dues taules (sobretot de la primera) no es van centrar tant en explicar la seva trajectòria personal si més no , si van fer un resum de com van arribar al lloc de treball on es troben actualment, punt en el que es van centrar bastant explicant de que tractava la seva feina i quina funció feia el centre on la duien a terme.
A diferencia de les altres taules no hi va haver ningú que sobresortir per sobre dels altres ni que ens crides l’atenció en especial, però si que van seguir la majoria en la línia de “la meva feina es molt bonica, estic molt agust amb ella i hi ha poc problemes, per no dir cap” potser exagerem una mica, però tant sols un ponent es va atrevir a dir que el sistema no funcionava be i que s’havien de canviar coses per a que ell (en Jordi Bel) pogués fer la seva feina encara millor com ho fa en aquest moment, tot i així estava molt content també de la seva labor.
Com a grup, això de les taules rodones està ja més que superat i cada cop els mecanismes de la maquina estan més engrassats i fem la feina en un no res.
Tot i així... vet aquí un gat, vet aquí un gos, les taules rodones ja s’han fos. Tot acaba i aprofitant que serà l’últim comentari on tindrem l’oportunitat de comentar la nostre experiència sobre les taules rodones, només volem afegir que tot i que al principi potser encara no li traiem el suc de devíem , ho hem acabat fent, i hem acabat treien algun que altre profit de l’experiència que si més no ens a dut a conèixer amb una mica d’aprofundiment els tres àmbits que laboralment ens poden estar esperant en un futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario